dilluns, 14 de febrer de 2011

A UNA SETMANA DE LA INAUGURACIÓ OFICIAL

Ja fa una setmana que s'inaugurà oficialment l'escola i encara no hi havia hagut temps per fer una nova entrada al bloc i posar-hi unes imatges de l'acte



Avui hi ha una altra novetat: comencen a instal·lar la cuina

dilluns, 7 de febrer de 2011

EL MEU DISCURS DEL DIA DE LA INAUGURACIÓ

En primer lloc vos vull donar la benvinguda a tots. Sr. Conseller d'Educació i Cultura, Sr. Batle, directors generals i demés autoritats educatives, alumnes petitons de quart d'infantil fins els més grans de sisè, mestres, pares i mares, amics,... siau benvinguts a la vostra escola, siau benvinguts a ca vostra.
I ara que vos tenc aquí i que m'escoltau, vos vull donar les gràcies a tots perquè gràcies a tots tenim aquesta escola nova tan esperada, tan desitjada i tan necessària. Ningú en particular es pot atribuir el mèrit d'aquesta consecució ja que el mèrit és ben compartit. Mestres, pares i mares i els grups polítics de tots els colors hi heu posat el vostre granet d'arena o el vostre maó, el vostre saber fer i la vostra il·lusió perquè així fos. I aquí la tenim.
Els més vells del poble encara recorden alguns casals utilitzats per a fer-hi classes abans de què es construís l'escola de baix, inaugurada l'any 1929. A aquesta, en poc temps, li seguí la construcció de l'escola de dalt, acabada l'any 1934, durant la Segona República. Arribà la guerra i amb aquesta l'assassinat d'un dels mestres que havia ensenyat a Maria i que tan bon record havia deixat entre els seus alumnes, el mestre Madrigal. Després vingué la llarga postguerra, una època fosca amb dificultats de tot tipus amb mancances alimentàries i també educatives. A l'escola de dalt vaig provar la llet en pols que arribà a les escoles gràcies a l'ajuda americana, com el Pla Marshal, però no tenia res a veure amb la llet de la vaca que teníem a casa. I no fou fins l'any 1977 que es va planejar i construí un nou edifici escolar al costat de l'escola de dalt. Essent directora del centre la vilera Antònia Quetglas i tenint com a company de feina, entre d'altres, en Joan Sans, que morí la setmana passada i que és un dels mestres que han deixat petjada dins el coret dels alumnes i dels mestres amb qui ha treballat, plantejàrem la necessitat d'ampliar l'escola de baix ja que els alumnes jugaven al carrer. D'aquestes negociacions en sortiren la compra del solar on hi ara la guarderia i la construcció de l'ànnex a l'escola de dalt.
Però clar, la vida passa, els edificis tornen vells, els sistemes educatius canvien i l'escola es converteix en un organisme en el qual tots els seus òrgans han de funcionar alhora i sincronitzats com si del cos d'un esser viu es tractàs. No és possible que les aules funcionin aïllades i independents on cada mestre fa el que pot amb els seus alumnes. I totes aquestes dificultats, que ara no enumeraré, són les que ens han empès a aconseguir aquest magnífic edifici.
I ara ens toca encarar el futur. I l'edifici tot sol no farà res sense nosaltres. Ens toca tenir voluntat i ser exigents. Mohadma Gandhi repetia sovint en els seus discursos que “la força no neix de les capacitats físiques sinó d'una voluntat invencible”. És l'aforisme que segur que heu sentit dir: “Fa més el que vol que el que pot”. Per això hem de tenir clar el que volem per créixer com a persones, com a escola i com a poble.
I tots dins aquests procés hi tenim feines diferents. Així a vosaltres alumnes, vos toca anar aprenent, fer activitats, jugar i preparar el vostre cos i ment per a uns reptes canviants i arribar a ser persones de profit. Per això és molt important saber escoltar. Escoltar el doble del que parlau, per això tenim dues orelles i just una boca. Escoltar, observar i llegir vos seran molt útils en aquest camí que ara començau.
A vosaltres mestres vos tocar acompanyar els alumnes en aquests aprenentatge, tenint en compte que ja no som l'única font de coneixements dels alumnes, fent l'esforç d'adaptació a noves maneres d'ensenyar i aprendre, sempre amb la il·lusió per davant.
I a vosaltres pares i mares vos toca la part més important i bàsica en aquest procés: donar als vostres fills seguretat dins aquest procés, servir-los de model i saber dir no, paraula molt senzilla, però també molt educativa. Vull recordar en aquest moment la meva mare que avui mateix fa un mes que va morir i que sempre ha estat i serà per a mi un referent i un model educatiu.
Perquè ens cal tenir referents, models educatius. Podeu ser vosaltres pares i mares, mestres com en Joan Sans, persones dirigents com en Gandhi i fins i tot entrenadors com en Guardiola. I ensenyar i viure amb valors: humilitat, sinceritat, voluntat, cooperació, unitat, amor, respecte,...
I a vosaltres, que regiu la política del nostre poble i comunitat autònoma, teniu en compte que la feina no està acabada. Ara, després d'aquesta inauguració, no vos oblideu de nosaltres i ajudau-nos a acabar de vestir l'escola: arreglar els patis, dotar totes les aules de pissarres digitals, posar servei de vigilància al centre, conserge, personal d'administració,... Segur que la llista és molt més llarga, però tot és necessari i el que cal és voluntat d'anar-la escurçant.
Repetesc, molts gràcies a tots i enhorabona.