divendres, 9 de desembre de 2011

JA ES PREPARA EL NADAL

Nadal ja s'acosta i des de l'escola preparam la decoració que sembla que pertoca en aquesta època. També preparam com cada any, una panera solidària que feim entre tots i entre tots la rifam. Ja sabeu que els fons obtinguts els traspassam al Fons Mallorquí de Solidaritat per a què els utilitzi en projectes solidaris.

divendres, 11 de novembre de 2011

DUIM DOS MESOS DE CURS I FINS ARA NO HA LLEGUT

Sí, ja duim quasi dos mesos del primer curs que feim sencer al nou centre i fins ara no havia llegut fer una nova entrada al blog. I ara que ja són més de les dues de l'horabaixa del divendres és un bon moment per fer-hi la primera.
Ja sabeu que estam de reduccions. Pocs alumnes al menjador però més a l'escola. Són 173, 10 més que el curs passat i avui mateix ha vengut un pare per fer dues matrícules més.
Però els euros no arriben i avui han començat a muntar dues noves pissarres digitals: una és la que guanyàrem en el concurs de "Què t'hi jugues" i l'altra l'haurem de pagar.
Però amb l'ajuda de tots segur que ens en sortirem. Hi ha moltes novetats i tot canvia dia a dia. És el que demanen els nous temps, capacitats per anar adaptant-nos als continus canvis que es produeixen sobretot en el camp de la tecnologia.
També hem començat a treballar a l'hort que serà el que farà que toquem més amb els peus a terra. La intenció és també fer un blog just per l'hort i que puguem anar-hi posant imatges dels seus continus i vitals canvis.

divendres, 8 d’abril de 2011

LES FOTOS DEL DARRER DIA

Ara que ja som a Maria ha esta més fàcil pujar totes les fotos i que les pogueu visualitzar. Per tant clicau en aquest enllaç i les podreu veure: fotos de dia 8 d'abril

EL DARRER DIA HEM VISITAT MONFRAGÜE

Tots un poc abans d'arribar el castell
Tot el que és bo arriba un moment que s'acaba i aquest viatge també arriba a la seva fi. I ara ens quedaran els records, les anècdotes, les contarelles... Però abans de tornar a Mallorca encara hem una excel·lent visita al Parc Nacional de Monfragüe. Hem pujat al castell i allà hem vist una mica més d'aprop els voltors que ens sobrevolaven. Després hem visitat del centre d'interpretació del parc que es troba a la localitat de Villareal de San Carlos, un poblet amb una dotzena de cases, i que per l'únic carrer és una "cañada real".
Vora una alzina surera (alcornoque) pujant a Monfragüe

Una de les torres del castell des de dalt de tot

Un voltor en pla vol sobre els nostres caps

dijous, 7 d’abril de 2011

LES FOTOS DEL DIA

En aquest enllaç podeu veure les fotos del dia: fotos de dia 7 d'abril

UN PASSEIG NOCTURN

Ara venim de passejar per la Mérida nocturna. Hem tornat veure les restes romanes però ara il·luminades per  la llum artificial. I aquesta vegada els que han vetllat més són els de quart que ahir no varen sortir a la nit
El temple de Diana il·luminat
Dues alumnes de quart també il·luminades

COMPARTINT UNA CERVESA AMB UN CENTURIÓ

El centurió "Pijus Magníficus" i n servidor
No tot ha de ser visita. Hi ha moments per a prendre una cerveseta. I això és el que hem fet aquest centurió i jo

NO HO TENÍEM PREVIST PERÒ HEM ANAT A PORTUGAL

Aquest home d'Elvas té 98 anys i 9 fills.

Les fèmines i el pelourinho

Els "machotes" vora el pelourinho

Asseguts al castell d'Elvas

Voltant el castell
Teníem l’horabaixa lliure i hem arribat fins a la ciutat portuguesa d’Elvas. Allà hem visitat la catedral, el pelourinho, el castelo i llavors hem fet una mica de relacions socials a la “praça” de la ciutat

EL PONT ROMÀ

Després hem travessat el riu Guadiana per damunt el pont romà que és el més llarg dels construïts en aquella època: fa quasi 900 metres de longitud.
Travessant el Guadiana

EL TEMPLE DE DIANA, EL FORO I L’ARC DE TRAJANO

Aquests llocs no estan fora de la ciutat sinó que estan per dins els carrers de Mèrida. No fa molt encara eren vivendes o carrers de la ciutat. Els nins i nines s’han portat molt bé, escoltant n’Amàlia i hem acabat felicitant-la i essent felicitats per ella.
Aquest és l'arc de Trajano

N'Amalia explicant històries del temple de Diana

I tots l'escoltaven embadalits

N'Àngels s'ho rumia

HEM VISITAT L’AMFITEATRE I EL TEATRE DE MÉRIDA

N'hi havia que tenien son

Escoltant les explicacions de n'Amalia a l'amfiteatre

Al teatre

Hi han posat molta atenció
Avui matí hem visitat l’amfiteatre i el teatre de Mérida. La visita ha anat acompanyada per unes magnífiques explicacions de la guia local, n’Amàlia. Ha sabut interconnectar la història amb el món actual fent-ne continues similituds.

dimecres, 6 d’abril de 2011

LES FOTOS DEL DIA

En aquest enllaç podeu veure les fotos el dia: fotos de dia 6 d'abril

ELS QUI NO TENIEN SON

Un grapat dels que no tenien son hem anat a fer una volta nocturna per Mèrida
Tornant a l'hotels amb uns molt originals "taxis"

Caminant sobre el pont romà de Mérida

Prenint un refresc en la Plaça Major de Mèrida

TAMBÉ TROBAM MOMENTS PER DIVERTIR-NOS

Uns posen ...

I els altres fan fotos
Encara que un poc cansats, (tot d'una que troben un lloc per posar-hi el cul li posen) encara trobam temps per divertir-nos. Aquí ens teniu fent fotos i posturetes per dins la ciutat vella de Cáceres

CÁCERES, CIUTAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Entrar dins la part antiga de Cáceres és com fer un viatge al passat. És un conjunt de palaus, esglésies, cases nobles amb els seus escuts a les façanes, les torres,... i sobre elles els nius de les cigonyes.
Na Joana Maria ens fotografia passejant per Cáceres

Ens han assegurat que aquesta figuera és centenària, d'uns 400 anys.

PLASENCIA, VORA EL RIU JERTE

Hem dinat en un hotel de Plasencia situat al polígon. En acabat hem recorregut la ciutat fins que el rellotge de  la plaça Major ha tocat cinc campanades. La catedral no l'hem pogut visitar perquè estava tancada.
Fent amics a la plaça Major de Plasencia

Davant l'església de "San Nicolás"

DSPRÉS HEM VISITAT CUACOS DE YUSTE

Cuacos de Yuste és un petit poblet de la comarca de La Vera, d'uns 900 habitants. Després de la visita al monestir hem fet una volteta pel poble, hem vist les fonts que brollen aigües de la serra veïna i hem parlat amb algns dels seus veïns.
Alguns dels que veis han quedat ben xops

Aquesta és la plaça Juan de Austria

EL MONESTIR DE YUSTE HA ESTAT LA PRIMERA VISITA D'AVUI

Al monestir de Yuste s'hi retirà Carles V per acabar els seus dies. Allà ho tenia tot preparat per passar estius i hiverns el millor posible i oïr missa des de la seva habitació
N'Onofre ha fet mesurar el tronc d'aquest eucaliptus

Pujant cap a les habitacions de l'emperador

Allà alguns alumnes han llegit les informacions de cada sala

Amb aquest artefacte dugueren l'emperador malalt fins aquí

Tots davan l'esglesis del monestir de Yuste

dimarts, 5 d’abril de 2011

I ARA JA SOM A MÈRIDA:FOTOS DEL PRIMER DIA

I intentant que el personal se dormi i que la connexió a internet m'ajudi a pujar les fotos de la jornada. Aquesta és molt lenta i no sé si anirà bé per apujar les 110 fotos que he fet avui. De totes formes ho podeu intentar clicant sobre aquest enllaç: fotos del primer dia

I LLAVORS HEM FET UNA VOLTA PER TRUJILLO

Sí, això és el que hem fet, una volta per Trujillo, visitant la plaça Major, on hi ha una estàtua equestre de Francisco Pizarro, pujant al punt més alt del poble, on hi ha el castell i tornant al punt de partida amb una mica de pressió de bufeta.

VOS PRESENTAM UN AMIC CATALÀ

Quan sortíem de la visita del monestir de Guadalupe ens hem trobat amb aquest senyor català que s'ha fet una foto amb nosaltres i li hem dit que la penjaríem en aquest bloc

LA PRIMERA ATURADA L'HEM FETA A GUADALUPE

Després del vol Palma-Madrid, hem agafat l'autocar. El xófer nom José Antonio, és d'Albacete però afincat a Galícia. Ens hem aturat per berenar, però aquesta no val. Per tant la primera aturada important l'hem feta a Guadalupe. Aquí hem dinat i hem visitat el monestir.


HEM PARTIT A LES CINC I MITJA DEL MATÍ

Amb  bastanta soneta hem partit de Maria amb l'autocar. Però malgrat la son no hi ha hagut cap entrebanc

dimecres, 23 de març de 2011

EL VIDEOCLIP DELS MANEL

De tant en tant cal fer uns minuts de repòs i escoltar una mica de música. M'agraden els Manel i aqui teniu un videoclip del seu nou disc.

dimarts, 22 de març de 2011

DIA 5 D'ABRIL PARTIM DE VIATGE I AVUI FEIM LA REUNIÓ PREPARATÒRIA

Avui a les vuit del vespre feim una reunió preparatòria del viatge que hem de fer per terres d'Extremadura. Com he fet en altres sortides aprofitaré aquest bloc perquè sigui un lloc de comunicació i de trobada entre els que quedareu al poble i els que viatjaran per aquesta comunitat autònoma.
Com que he vist que l'hotel té wifi a les habitacions supòs que no hi haurà dificultats per per penjar les fotos i els comentaris de cada dia.

dilluns, 14 de febrer de 2011

A UNA SETMANA DE LA INAUGURACIÓ OFICIAL

Ja fa una setmana que s'inaugurà oficialment l'escola i encara no hi havia hagut temps per fer una nova entrada al bloc i posar-hi unes imatges de l'acte



Avui hi ha una altra novetat: comencen a instal·lar la cuina

dilluns, 7 de febrer de 2011

EL MEU DISCURS DEL DIA DE LA INAUGURACIÓ

En primer lloc vos vull donar la benvinguda a tots. Sr. Conseller d'Educació i Cultura, Sr. Batle, directors generals i demés autoritats educatives, alumnes petitons de quart d'infantil fins els més grans de sisè, mestres, pares i mares, amics,... siau benvinguts a la vostra escola, siau benvinguts a ca vostra.
I ara que vos tenc aquí i que m'escoltau, vos vull donar les gràcies a tots perquè gràcies a tots tenim aquesta escola nova tan esperada, tan desitjada i tan necessària. Ningú en particular es pot atribuir el mèrit d'aquesta consecució ja que el mèrit és ben compartit. Mestres, pares i mares i els grups polítics de tots els colors hi heu posat el vostre granet d'arena o el vostre maó, el vostre saber fer i la vostra il·lusió perquè així fos. I aquí la tenim.
Els més vells del poble encara recorden alguns casals utilitzats per a fer-hi classes abans de què es construís l'escola de baix, inaugurada l'any 1929. A aquesta, en poc temps, li seguí la construcció de l'escola de dalt, acabada l'any 1934, durant la Segona República. Arribà la guerra i amb aquesta l'assassinat d'un dels mestres que havia ensenyat a Maria i que tan bon record havia deixat entre els seus alumnes, el mestre Madrigal. Després vingué la llarga postguerra, una època fosca amb dificultats de tot tipus amb mancances alimentàries i també educatives. A l'escola de dalt vaig provar la llet en pols que arribà a les escoles gràcies a l'ajuda americana, com el Pla Marshal, però no tenia res a veure amb la llet de la vaca que teníem a casa. I no fou fins l'any 1977 que es va planejar i construí un nou edifici escolar al costat de l'escola de dalt. Essent directora del centre la vilera Antònia Quetglas i tenint com a company de feina, entre d'altres, en Joan Sans, que morí la setmana passada i que és un dels mestres que han deixat petjada dins el coret dels alumnes i dels mestres amb qui ha treballat, plantejàrem la necessitat d'ampliar l'escola de baix ja que els alumnes jugaven al carrer. D'aquestes negociacions en sortiren la compra del solar on hi ara la guarderia i la construcció de l'ànnex a l'escola de dalt.
Però clar, la vida passa, els edificis tornen vells, els sistemes educatius canvien i l'escola es converteix en un organisme en el qual tots els seus òrgans han de funcionar alhora i sincronitzats com si del cos d'un esser viu es tractàs. No és possible que les aules funcionin aïllades i independents on cada mestre fa el que pot amb els seus alumnes. I totes aquestes dificultats, que ara no enumeraré, són les que ens han empès a aconseguir aquest magnífic edifici.
I ara ens toca encarar el futur. I l'edifici tot sol no farà res sense nosaltres. Ens toca tenir voluntat i ser exigents. Mohadma Gandhi repetia sovint en els seus discursos que “la força no neix de les capacitats físiques sinó d'una voluntat invencible”. És l'aforisme que segur que heu sentit dir: “Fa més el que vol que el que pot”. Per això hem de tenir clar el que volem per créixer com a persones, com a escola i com a poble.
I tots dins aquests procés hi tenim feines diferents. Així a vosaltres alumnes, vos toca anar aprenent, fer activitats, jugar i preparar el vostre cos i ment per a uns reptes canviants i arribar a ser persones de profit. Per això és molt important saber escoltar. Escoltar el doble del que parlau, per això tenim dues orelles i just una boca. Escoltar, observar i llegir vos seran molt útils en aquest camí que ara començau.
A vosaltres mestres vos tocar acompanyar els alumnes en aquests aprenentatge, tenint en compte que ja no som l'única font de coneixements dels alumnes, fent l'esforç d'adaptació a noves maneres d'ensenyar i aprendre, sempre amb la il·lusió per davant.
I a vosaltres pares i mares vos toca la part més important i bàsica en aquest procés: donar als vostres fills seguretat dins aquest procés, servir-los de model i saber dir no, paraula molt senzilla, però també molt educativa. Vull recordar en aquest moment la meva mare que avui mateix fa un mes que va morir i que sempre ha estat i serà per a mi un referent i un model educatiu.
Perquè ens cal tenir referents, models educatius. Podeu ser vosaltres pares i mares, mestres com en Joan Sans, persones dirigents com en Gandhi i fins i tot entrenadors com en Guardiola. I ensenyar i viure amb valors: humilitat, sinceritat, voluntat, cooperació, unitat, amor, respecte,...
I a vosaltres, que regiu la política del nostre poble i comunitat autònoma, teniu en compte que la feina no està acabada. Ara, després d'aquesta inauguració, no vos oblideu de nosaltres i ajudau-nos a acabar de vestir l'escola: arreglar els patis, dotar totes les aules de pissarres digitals, posar servei de vigilància al centre, conserge, personal d'administració,... Segur que la llista és molt més llarga, però tot és necessari i el que cal és voluntat d'anar-la escurçant.
Repetesc, molts gràcies a tots i enhorabona.

dilluns, 10 de gener de 2011

JA SOM A L'ESCOLA NOVA

Avui matí hem recomençat les classes, després de les vacances de Nadal. I ho hem fet al nou edifici del carrer Pujolet. Allà per primera vegada des de què tenim escoles a Maria, estam tots junts en un sol edifici. A punt del tot encara no hi està però crec que ens pocs dies ens hi haurem adaptat i anirem arreglant les coses que no funcionin.
Enhorabona, poble de Maria!
La primera sortida al pati